PERÒ……………QUE ENS HA PASSAT?

CARTAS ROMÀNTICAS

PERÒ……QUE ENS HA PASSAT?

           ESTIMAT LLUIS;

                     acabo de rebre la teva carta, i amb ella a les meves mans passo a contestar-te sense pèrdua de temps, ja que tot el que em dius, a part de deixar-me bocabadada ( i perdona l’expresió ), ès molt important, com per esperar uns dies en que possiblement sería massa tard.

     Em dius, així de fred, que l’amor que sentíes per mi s’acabat, i que no vols saber res de tot el que es pot relacionar vers la meva persona. I….aixi….com si res, t’acomiades dient-me "ho sento molt".

      ¿ Molt?. Com ès pot assimilar tot si entre nosaltres mai havia passat res que pogués enterbolir ni per un instant el nostre amor?. Ja sé que la distància uneix més a les persones estimades, o al revès, hom s’en oblida.

      I, això ès el que em dones a entendre que ès el que t’ha passat a tu. Estic tant confosa que t’haig de fer una pregunta. ¿ estás segur del que estás fent?. Intenta refleccionar. Si hi hagues una altra persona en el meu lloc, encara que dolguda ho entendría i perdonaría, però em dius que no. Que no hi ha ningú en el teu cor. ¿ llavors, que t’ha passat?. Tinc el presentiment que no m’expliques la veritat, i em dol, perqué entre tu i jo havien secrets, ens coneixìem molt bé. Ara si que no et conèc, i estic desconcertada, i m’agradaría una explicació més entesa, si ès possible en una altra carta, perquè…! és tant extrany tot això?.

     Desprès d’estimar-nos tant i ara sense cap motiu aparent prens aquesta decisió salomònica. ¿ I com has tardat tant en dirm-ho?, i com has pogut estar al meu costat dient-me que m’estimàves, si tu ja no sentíes res per mi?.Sigui la causa que sigui, aquest comportament teu és de covard, com excusa amb dius que ara el conèixer món, t’has donat compte de que tens la llibertat de "moure’t"i no vols ni tant sols estar compromés amb ningú.

     Mira Lluïs, fent el cor fort, intentaré asumir aquest desengany d’amor, tot i que mai deixaré de pensar que m’has robat els millors anys de la meva joventut i que no es poden recuperar. Si em contestes siguis sincer i diguem si realment m’ha estimat en la vida, això explicaría tot, i llavors, encara que amb una especia de rebeldía interior, procuraría caminar més segura d’aqui a endavant.

      Malgrat tot, t’estimo.                  Mercé

SENSE PARAULES

POESIAS

SENSE PARAULES

 

AMB UNA MIRADA VAIG COPSAR EL TEU AMOR

NO FEIEN FALTA LES PARAULES

EL SILENCI, HO DEIA TOT.

NO ENGANYEN ELS ULLS

SÓN LLAMBREIG DE LLUM PER TRANSPUAR DINS EL COR

I DEIXAR QUE GERMINI ENTRE MIG DE TANTS ESCULLS.

AMB EL SOTRAC DE LA SOLEDAT, NEGUITS I DESENGANYS

QUANT DE TÚ JA NO TINC ELS TEUS ULLS

ÈS QUANT EL MUTISME SOLCA L’EXTRANY.

Mª Isabel.