RECORD D’ISABEL

POESIAS
 
 
 
RECORD D’ISABEL
 
 
 
 
 
ISABEL, ETS LLUNY, M’HAS DEIXAT, T’ESTIMO.
EL TEU COR, HO SÉ, ÉS PER MI QUE BAT.
PERÓ VULL TENIR-TE NOMÉS ALS MEUS BRAÇOS.
LA NIT ARA ÉS BUIDA I EL MÓN DESOLAT.
 
 
LA LLUNA DESPLEGA LA CAMILLA D’OMBRES
RAN DE LA CARENA. FEIA EL FOC FOLLET
SIGNES EN LA FOSCA. JO NO ELS ENTENIA.
PUGEN LES FOGUERES, PERÓ EL COR TINC FRED.
 
 
SERVO EL MOCADOR BRODAT QUE EM DONARES,
ISABEL, ESTEL, OH FLOR DE LA NIT!
AL FONS DE LA VALL HE CRIDAT:——T’ESTIMO!
LES PEDRES EM TORNEN, DESPULLAT, EL CRIT.
 
 
 
 
  Un poema ple de sensibilitat i remarcada tristesa. el que descriu en tomás garcés.
 
 
                                                                                                            Mª Isabel Civit.
Anuncios

2 comentarios en “RECORD D’ISABEL

  1. Molt be, Montserrat, has pogut entrar, estic contenta. Ni cap obert, ni res, el que passa es que m\’agraden aquestes coses. Voldría saber fer més coses, peró, em costa, és un món molt divers.
             Un petó, paisana!

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s